La Xènia, és una nena òrfena. Els seus pares van morir en un accident de cotxe quan ella era molt petita i ara viu amb la seva àvia, una fanàtica dels llibres.
Un dia va quedar amb la seva millor amiga, la Laia, per anar a veure una pel·lícula al cinema. Quan ja estava allà, la Laia li va enviar un missatge dient-li que no podia anar perquè els seus pares l’havien castigat. Així, que va decidir veure-la sola. A dins de la sala, la Xènia va trobar a un amic, en Carles, un nen que coneixia des de petita. Van estar parlant una estona i la Xènia va adonar-se, sobtadament, que encara havia d’acabar el treball de literatura i havia de marxar. Ell li va preguntar si podia acompanyar-la a casa seva perquè el seu ordinador no funcionava bé i també havia de fer un treball. Ella va estar d’acord i van fer els seus projectes junts.
El dia següent la Xènia va buscar en Carles per tot l’institut però no el va trobar enlloc. Un cop va arribar a casa, va veure que en Carles li havia enviat un “WhatsApp” i li demanava per quedar al dia següent i així va ser. A l’endemà quan es van veure, en Carles li va presentar el seu avi, que anava amb cadira de rodes i li encantava tocar el piano. Després van anar a berenar a una cafeteria i van estar molta estona xerrant de les seves coses. La Xènia es va adonar que s’estava enamorant d’en Carles.
El dia del seu aniversari, quan van acabar les classes van anar caminant fins a casa amb la Laia. Quan va revisar les invitacions del “Tuenti” va veure que una nena que es deia Júlia l’havia felicitat. La Laia li va explicar que aquesta estava sortint amb en Carles i ella es va posar molt trista.
Aquell mateix dia, en Carles li va enviar un “WhatsApp” demanant-li ajuda per fer uns exercicis de mates, perquè havia suspès l’examen i sinó no aprovaria l’assignatura aquell trimestre. La Xènia els va fer i els va imprimir sense donar-se compte que havia posat el seu nom a la portada per comptes del d’ell. Quan li va portar a casa seva va veure que a l’entrada del pis en Carles i la Júlia s’estaven fent un petó, igual que ell li havia fet a ella uns dies abans. No es va atrevir a donar-los-hi i va marxar.
L’endemà a l’institut, se’l va trobar i els hi va donar. A la classe d’anglès, va entrar la professora de matemàtiques i li va dir que havia de parlar un moment amb ella. La va portar al despatx del subdirector i es va trobar allà en Carles. La mestra li va preguntar perquè el treball d’en Carles hi havia escrit a mà el seu nom i ella en comptes de respondre va marxar corrents. Els professors sabien que el treball l’havia realitzat ella. En Carles també va marxar i li va preguntar a la Xènia perquè havia fet allò. Ella li va respondre que també estava molt enfadada perquè no li havia dit que sortia amb la Júlia. Es va posar a plorar i va sentir al darrere seu la veu d’en Cesc, un amic seu, i es van escapar amb la seva moto.
Cada dia, en Carles li anava enviant missatges i l’anava trucant però ella no en feia cas. Un matí de dissabte , la Xènia es va llevar d’hora. La seva àvia havia marxat a comprar, com feia cada setmana. De cop, va rebre una visita inesperada. Era la Laia, que la venia a ajudar i a recolzar per oblidar el que havia passat. L’amiga li va ensenyar a fer ioga per relaxar-se i desconnectar la ment i gràcies a això va tornar a riure. Quan la Laia va marxar, va obrir tots el WhatsApps i els va llegir. La majoria eren d’en Carles que li deia que estava molt penedit del que havia fet i que el perdonés.
Van quedar per anar junts al cinema i arreglar les coses, finalment es van fer un gran petó, un petó de pel·lícula com ella havia somiat.
Final :-(((
A uns quants metres del cinema, una ambulància amb els llums encesos, un cotxe dalt la vorera i una motot feta miques. A terra un nen amb el casc posat. De repent, dues campanetes l'avisen que té un Whatsapp...
